La fi de l'Eternitat, d'Isaac Asimov

 

Títol: La fi de l'eternitat

Autor: Isaac Asimov

Editorial: Bromera

Nombre de pàgines: 307

Edició: 1ª

Any de la primera edició de l'original: 1955

Lloc de la publicació: Alzira, València (Espanya)

Llengua: català

Tema: sols l'exercici de la llibertat per part de les societats assegurarà el seu desenvolupament futur

Breu ressenya: En el segle XXVII, l'Eternitat domina el món. És una organització formada per les ments més brillants de cada època, que envia els seus integrants a viatjar en el temps, amb la intenció d'alterar la història de la humanitat per a protegir-la de qualsevol catàstrofe. En aquest context, un grup de privilegiats ha adquirit la condició de ser eterns. Un d’ells és Andrew Harlan, un dels tècnics més eficaços i excel·lents del projecte, que al seu torn és la mà dreta de Twissell, el cap de l’Eternitat. Twissell s’encarrega de calcular els canvis que cal fer i de les possibles conseqüències. Però tots els seus plans perillen quan, en una missió al futur, Harlan s’enamora perdudament de Noys Lambent, una secretària no eterna. Serà capaç de destruir l’Eternitat només per quedar-se amb ella?

El que més m'ha agradat: la idea d'Asimov que el rebuig a les imposicions exercides per l'Eternitat fa que les persones puguen desenvolupar els seus plantejaments per damunt de les imposicions.

El que menys m'ha agradat: a) tots els retrocessos en el temps, les anades, les tornades, els canvis de realitat... Massa conceptes tots junts que han fet que La fi de l'eternitat em parega una novel·la embolicada.

b) l'escassa presència de la dona. Encara que al final jugarà un paper decisiu, eixe paper no el veiem fins al final. Durant tota la novel·la, Noys pareix que estiga jugant amb el protagonista. Em resulta cridaner que Asimov pense que no fan falta dones en un món futur. Segurament, no serà així però, a mi, m'ha fet eixa impressió en algun moment de la novel·la.

La meua valoració personal: M'ha resultat una miqueta insulsa. No he connectat en cap moment amb aquesta ciència ficció. Havia llegit altres obres de ciència ficció d'aquest autor (com no!) però aquesta l'he trobat insubstancial, sincerament. Una xicoteta decepció, no una gran decepció però sí una xicoteta decepció.