Títol: violeta i el llop
Autora: Mònica Richart
Editorial: Edicions Bromera
Nombre de pàgines: 289
Edició: 2a edició, novembre de 2019
Any de la primera edició de l'original: 2018
Lloc de la publicació: Alzira (València)
Llengua: català
Tema: una història d'amor en el marc de l'autisme
El que més m'ha agradat: el desenllaç final, quan ens enterem dels traumes que arrossega Violeta, de qui és el llop, etc. tot unit al seu trastorn. La intriga ben treballada per part de l'autora, que fa que fins ben entrat el llibre, no sapiem què és el que li passa a Violeta: ¿és una xica maltractada, pateix autisme, és simplement rara? Cpm dic, fins ben entrada la novel·la, no descobrim quin és el trastorn de la protagonista i una part del misteri que l'envolta.
El que menys m'ha agradat: a la trama, li sobren pàgines però com això és un defecte habitual de tantes novel·les, no cal donar-li més importància.
Breu ressenya: Pep és un xic valencià que es trasllada a Londres per a buscar treball, si és possible, de traductor. Hi acaba vivint per casualitat amb dos valencians, que són Òscar i Violeta. D'entrada, percebrà coses rares en la relació entre ells fins, que es desvetle el misteri.
La meua valoració personal: acostumat a llegir, a causa del meu treball, tanta moniatada dirigida als alumnes en edat juvenil, violeta i el llop sorprén per la seua frescura i per la seua sensibilitat. És també la història d'un amor tràgic, que es recondueix en les últimes pàgines. M'ha resultat una lectura molt interessant. Pensava que seria una novel·la més d'eixes que ens toca llegir per obligació i no és una novel·la més, en absolut. Val la pena llegir-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario