La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, de Josep Pous i Pagès

 

Títol: La vida i la mort d'en Jordi Fraginals

Autor: Josep Pous i Pagès

Editorial: Edicions 62 i “la Caixa”

Nombre de pàgines: 252

Edició: 11a edició, abril de 1990

Any de la primera edició de l'original: 1912

Lloc de la publicació: Barcelona

Llengua: català

Tema: la lluita per la superació dels problemes que planteja la vida

El que més m'ha agradat: els capítols inicials, en els quals un Jordi Fraginals xiquet és confiat a la cura de mossén Llorenç, el rector, que ràpidament s'adona que aquest xiquet no ha nascut per a la vida monàstica, que és la pretensió de son pare. L'ambient infantil d'aquests primers capítols i el bucolisme que transmet la percepció que de la natura té l'autor, m'han resultat molt tendres

El que menys m'ha agradat: per moments, la novel·la pareix simple i previsible. Hi ha una dicotomia molt evident entre alguns personatges, sobretot el protagonista que és una bona persona de veritat, en tots els aspectes i un altre, sobretot el seu pare, que és roí però roí de colló. Aquest maniqueisme de bons i dolents m'ha resultat simple. Els bons són molt bons, però que molt bons!, i els dolents són malíssims, pèrfids, sense matisos.

Breu ressenya: Jordi Fraginals està destinat a ser capellà per tradició familiar i decisió de son pare, però es rebel·la i acaba casant-se amb Alberta. Això provoca la ira d'aquell. Casat i feliç, demostra ser un home amb gran habilitat per als negocis, bon pare i molt valent. Quasi perfecte o sense el quasi. Una malaltia incurable posarà a prova la seua idea de la llibertat humana i el forçarà a prendre decisions on demostrarà que, malgrat tot, continua sent l'amo del seu futur.

La meua valoració personal: hem de llegir el llibre com si fóra un clàssic, a pesar que va ser publicat en 1912. Potser l'argument ha envellit malament. A estones, m'ha paregut avorrit (252 pàgines de lletra xicoteta, m'han provocat aquesta sensació). Tot i això, hi ha escenes que he trobat atractives com els capítols inicials, dels quals ja he parlat o la decisió final del protagonista, una vegada que ha conegut la irreversibilitat del diagnòstic mèdic. Si decideixen llegir-lo, posen-li paciència...