Franz i Marion, de Marta Moreno Pizarro

 

Títol: Franz i Marion

Autora: Marta Moreno Pizarro

Editorial: Edicions Bromera

Nombre de pàgines: 113

Edició: 1ªedició, abril 2022

Lloc de la publicació: Alzira (València)

Llengua: català

Tema: les repercussions al llarg del temps de les nostres actuacions en situacions extremes.

Breu ressenya: a Amsterdam i durant la Segona Guerra Mundial, Marion es veu obligada a matar una persona (Franz) per a evitar que aquesta delate a unes altres i siguen aquestes les que acaben mortes. En el segon acte, una Marion i un Franz, descendents d'aquells reflexionen sobre les repercussions tràgiques que aquella actuació ha tingut en les seues vides i en les de les seues famílies.

El que més m'ha agradat: hi ha moltes coses interessants en aquesta petita obra de teatre. Crida, d'entrada, l'atenció que l'autora propose la possiblitat d'una doble lectura: primer el primer acte i després el segon o bé invertir l'ordre i com justifica la possibilitat d'aquesta doble lectura (pàg. 21). Entre moltes preguntes interessants que es plantegen en l'obra, m'ha agradat sobretot aquesta invitació a la reflexió: ¿són tots els herois excel·lents lluitadors i persones que se sacrifiquen per la societat? Els que opten en situacions extremes per posicions més conservadores, ¿són tots uns covards i egoistes?

No vull deixar de destacar positivament, l'excel·lent pròleg del professor Tobies Grimaltos, que en nou pàgines situa la tragèdia en les coordenades adequades i concreta molt bé les reflexions que cal enfrontar en llegir l'obra. Per descomptat que, com qualsevol bon pròleg, s'ha de llegir després de llegir l'obra. És com realment se'ls trau suc, als pròlegs.

La meua valoració personal:  m'ha agradat molt aquesta obra de teatre, que invita a reflexionar sobre moltes simplificacions que, a vegades, fem a l'hora de valorar determinades actuacions de l'ésser humà en situacions extremes. A més de les preguntes concretades en els paràgrafs anteriors, ací van unes altres: ¿És moralment acceptable assassinar una persona perquè altres es salven? ¿Tenen alguna justificació les actuacions de les persones que, en situacions extremes, opten per posicions més còmodes? ¿Què pot ocórrer quan als ulls d'uns altres no et mereixes l'existència? ¿Per què sempre, al costat de la violència i la injustícia, hi ha passivitat i silenci?

Com es veu, preguntes realment colpidores. Com diu el professor Grimaltos, la lectura de Franz i Marion commou i no pot deixar a ningú indiferent.

Jack, de Marylinne Robinson

 

Título: Jack

Autor: Marilynne Robinson

Editorial: Galaxia Gutenberg

Núm. páginas: 331

Edición: 1a. edición, marzo de 2021

Lugar de la publicación: Barcelona (España)

Lengua: castellano

Tema: El amor supera los prejuicios raciales

Breve reseña: El protagonista, Jack, es un joven blanco, ladrón, mentiroso y borracho pero con bastante sentido común como para pensar que debe aislarse para no provocar daños mayores. Su momento ideal del día, la noche y su lugar predilecto, un cementerio. Allí conoce a Della, una mujer de raza negra de la que se enamorará sinceramente. Comienza un largo noviazgo, sencillo personalmente pero imposible en la sociedad americana de después de la Segunda Guerra Mundial. La diferencia racial les oprime pero también lo hace la comunidad eclesiástica a la que pertenece Della. El protagonista no es un personaje simpático pero hay momentos en que le deseamos lo mejor, le deseamos que su lucha (y la de su novia) tenga un final feliz.

Lo que más me ha gustado: el final, que es algo parecido a un final feliz.

Lo que menos me ha gustado: hay un momento, pasada la mitad de la novela aproximadamente, en la que esta se vuelve francamente insoportable. No se puede más que desear que acabe ya, si fuera posible con final feliz, porque seguramente los personajes se lo merecen.

Mi valoración personal: empecé a leer la novela con mucha ilusión pues me había encantado Gilead, la primera novela de este ciclo de la autora, pero Jack me ha defraudado. No negaré que hay momentos en que se lee con gusto y se desea lo mejor a los protagonistas, pero la novela se vuelve soporífera por momentos. Tremendamente aburrida me ha resultado su segunda parte. Y una reflexión que he hecho alguna vez ya: ¡Qué difícil es hacer una novela que te mantenga conectado a lo largo de 331 páginas! ¿Y por qué se obstinan los autores en hacer novelas tan largas? En fin, lean Jack, solo si son fans de M. Robinson y además tienen mucha paciencia.